Després de fer el seguiment d'Antoni Bassas per diferents medis (diari, bloc, facebook, etc.), arribem a la conclusió que és un bon comunicador.
A continuació, el Prezi sobre el treball elaborat i el seguiment d'Antoni Bassas:
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris COED. Mostrar tots els missatges
dissabte, 15 de desembre del 2012
divendres, 14 de desembre del 2012
Identitat i Territori
El treball modular de GTIC i COED el vàrem presentar aquest darrer dimarts.
Ens va costar en un principi l'elecció del tema, perquè haviem de trobar quelcom que tinguéssim en comú la Marta i jo. Finalment vam escollir parlar sobre l'expressió facial i corporal, ja que la Marta i jo som molt observadores i ens hi fixem molt. A part vam trobar que era un tema interessant a saber, i que més d'una de les nostres companyes es podria sentir identificada, ja que tothom en algun moment ens em deixat guiar per les primeres impressions d'una persona.
Per a la presentació vàrem crear un Prezi dinàmic amb fotografies, vídeos, etc. basant-nos en un llibre com a metàfora del Prezi. Ja que el llibre representa molt la idea de la primera impressió, si no et crida l'atenció la portada (primera impressió) segurament no l'agafaràs per a llegir.
A continuació us adjunto el Prezi:
Ens va costar en un principi l'elecció del tema, perquè haviem de trobar quelcom que tinguéssim en comú la Marta i jo. Finalment vam escollir parlar sobre l'expressió facial i corporal, ja que la Marta i jo som molt observadores i ens hi fixem molt. A part vam trobar que era un tema interessant a saber, i que més d'una de les nostres companyes es podria sentir identificada, ja que tothom en algun moment ens em deixat guiar per les primeres impressions d'una persona.
Per a la presentació vàrem crear un Prezi dinàmic amb fotografies, vídeos, etc. basant-nos en un llibre com a metàfora del Prezi. Ja que el llibre representa molt la idea de la primera impressió, si no et crida l'atenció la portada (primera impressió) segurament no l'agafaràs per a llegir.
A continuació us adjunto el Prezi:
divendres, 30 de novembre del 2012
La recitació
Durant aquestes ultimes setmanes, a la sessió de gran grup a COED a l'inici de la classe recitem poemes. Aquesta setmana jo he recitat un poema de Maria Antonia Salvà que fa anys el vaig recitar a l'escola.
S'ha de tenir en compte que la poesia ha de treballar-se amb els nens des de ben petits, ja que fa treballar la imaginació. I al recitar-la també es treballa la memòria.
A continuació us deixo el poema triat:
S'ha de tenir en compte que la poesia ha de treballar-se amb els nens des de ben petits, ja que fa treballar la imaginació. I al recitar-la també es treballa la memòria.
A continuació us deixo el poema triat:
L’estiu
La vella a
l’ombra ja fila;
som a
l’estiu: quin alè!...
Correu,
nins, per fora vila,
que ara és
temps de viure a pler.
Ni plecs,
ni cartells, ni escola,
ni sentir
més cantussol
que l’amiga
corriola
que gisca
de sol a sol.
Per l’ombra
de la cisterna
es belluga
un llumet viu…
És la
primera lluerna,
llumeneret
de l’estiu!
M. Antònia Salvà
dimecres, 14 de novembre del 2012
Com parlar bé en públic
Un cop acabada la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" i extreure'n apunts, a la darrera classe de COED vam dividir la classe en grups de 4 persones per a fer un decàleg sobre el comunicador eficaç, idees que vàrem treure a partir de la lectura i de la elaboració dels apunts.
El resultat del nostre decàleg:
El resultat del nostre decàleg:
1. Importància de la mirada
de l'orador cap al públic.
2. Discurs clar, breu i
precís.
3. Bona preparació d'un
discurs a través d'un guió.
4. Explicació a través
d'exemples.
5. Importància de la veu
evitant un discurs monòton.
6. Saber interpretar les
reaccions del públic i adaptar el discurs.
7. Utilitzar un discurs
positiu.
8. Actitud adequada davant
de l'audiència.
9. Ús correcte dels mitjans audiovisuals.
10. Evitar tics i controlar els nervis.
divendres, 9 de novembre del 2012
Llengua Oral Formal
La llengua oral formal es troba entre el canal oral i el canal escrit. És la llengua apresa a l'escola, té tant característiques de la llengua oral com característiques de llengua escrita.
Trets característics de la llengua oral formal:
-Trets contextuals (espai/temps)
àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.
àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.
àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)
-Trets textuals (text/discurs)
àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.
àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)
àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.
-Trets lingüístics (llengua)
àPaper fonamental dels trets suprasegmentals
àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.
Trets característics de la llengua oral formal:
-Trets contextuals (espai/temps)
àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.
àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.
àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)
-Trets textuals (text/discurs)
àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.
àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)
àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.
-Trets lingüístics (llengua)
àPaper fonamental dels trets suprasegmentals
àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.
dilluns, 5 de novembre del 2012
Comunicació audiovisual i/o digital
L'espectador d'una imatge, vídeo...escolta i entra en un procés de reelaboració de la informació que l'orador transmet. És a dir un procés de comprensió per adquirir un coneixement nou, influint directament amb els coneixements que ja tens gràcies a l'experiència. Per tant, depenent dels coneixements previs que té el receptor, aquest tindrà un concepte diferent.
En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.
Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.
Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.
A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:
En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.
Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.
Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.
A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:
dissabte, 3 de novembre del 2012
Descripció fotogràfica
En una de les sessions de COED de petit grup vam fer una activitat més dinàmica, que consistia en una descripció fotogràfica d'una companya de la classe. Ja que havíem estat treballant diferents maneres de fer una descripció, vam fer la part de descripció escrita, complementant-la amb una imatge, que per si sola havia de transmetre qui i com es la persona la qual havies descrit.
Davant les companyes de classe només vàrem presentar la part fotogràfica amb un peu de foto, que havia de ser concret i original per tal que fos un complement per entendre millor qui era la persona de la fotografia.
Aquella sessió de COED es va convertir en una exposició de fotografia. Totes vam presentar la fotografia que havíem fet de la nostra companya explicant tant el perquè de la fotografia com el del peu de foto, que en molts dels casos era essencial per entendre la fotografia.
Aquesta activitat ens va servir per fixar-nos en aspectes de la fotografia que són importants tenir en compte a l'hora de fer una fotografia descriptiva. Com per exemple, l'entorn i paisatge, l'enfocament de la càmera, els diferents plans, els colors... tot de petits detalls que si no es tenen en compte, en conjunt poden acabant influint a la fotografia i fer que no s'acabi d'entendre el que realment volem transmetre.
També va servir per a conèixer-nos més, ja que al fer aquesta activitat ens va obligar a aprofundir més sobre com era la nostra companya.
Davant les companyes de classe només vàrem presentar la part fotogràfica amb un peu de foto, que havia de ser concret i original per tal que fos un complement per entendre millor qui era la persona de la fotografia.
Aquella sessió de COED es va convertir en una exposició de fotografia. Totes vam presentar la fotografia que havíem fet de la nostra companya explicant tant el perquè de la fotografia com el del peu de foto, que en molts dels casos era essencial per entendre la fotografia.
Aquesta activitat ens va servir per fixar-nos en aspectes de la fotografia que són importants tenir en compte a l'hora de fer una fotografia descriptiva. Com per exemple, l'entorn i paisatge, l'enfocament de la càmera, els diferents plans, els colors... tot de petits detalls que si no es tenen en compte, en conjunt poden acabant influint a la fotografia i fer que no s'acabi d'entendre el que realment volem transmetre.
També va servir per a conèixer-nos més, ja que al fer aquesta activitat ens va obligar a aprofundir més sobre com era la nostra companya.
El bon comunicador
Per arribar a saber quin és el perfil d'un bon/a comunicador/a, vam començar la classe de COED escollint cadascú algun personatge mediàtic que creguéssim que és un bon comunicador. A partir d'aquí vam anar dient el perquè i com a resultat d'aquest anàlisi ens va sortir una llista amb totes les qualitats que ha de tenir el bon comunicador.
Jo vaig escollir el Pep Guardiola, i com a qualitats vaig posar: molt respectuós, adequació de la llengua, contrast d'informació, seguretat, prudència, autocontrol i proper al públic.
Com a conclusió d'aquesta activitat vam observar:
- Les característiques més importants i bàsiques que es repeteixen en molts dels exemples treballats són la seguretat, la claredat, la proximitat, adequació de la llengua...
- Com a públic, destaquem característiques que no s'aprenen enlloc, és a dir que no hi ha cap tècnica per aprendre-ho. Formant una gran paradoxa, ja que gran part del saber parlar en públic és tècnica, però en canvi es dona una gran importància a fets que no estan basats en cap tècnica concreta.
- Segons el públic varia les característiques del bon comunicador, ja que depenent de la situació d'aquest orador, el públic demanarà un perfil diferent.
- Per tant, l'eficàcia del bon comunicador variarà, ja que dependrà molt de les característiques que tingui el públic (els gustos, la situació, l'edat...). La ciència de la comunicació per tant, no és exacta.
- Al s.XXI s'esta redefinint "el bon comunicador" com aquell comunicador que intervé en xarxes socials com el Facebook, el Twitter, a través d'un bloc... La importància de les xarxes socials cada vegada estan més presents.
També cal remarcar que en qüestions de comunicació els paràmetres "bé, malament, millor o pitjor", no són adequats. Sinó que es fa referència a graus.
Llenguatge i llengua
Des de l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) les primeres classes les vam dedicar a aprofundir sobre el tema del llenguatge.
Començant per l'activitat "Qui sóc jo?" que consistia a descriure'ns. Tot i que a primera vista sembla ser una activitat fàcil, costa trobar la manera de descriure's un mateix. Per a completar-ho, en una altra sessió de COED vam portar una fotografia nostra que tant sols amb ella ens descrigués, i explicar el perquè d'aquell autoretrat.
Les següents sessions van tractar sobre el llenguatge i la llengua. Treballant els elements que composen el llenguatge (Organització entorn, pensament, memòria i autoexpressió), el llenguatge com a facultat humana.
També es va parlar sobre la competència comunicativa, treballant detalladament les competències que la componen:
La darrera classe va tractar sobre la llengua oral formal i les seves característiques. De la qual vaig aprendre que la llengua oral, gran part d'aquesta es basa en tècnica per a poder-se expressar amb comoditat i amb correcció davant d'un públic.
Des d'aquesta assignatura, estem fent una lectura del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens ajudarà a completar i a enriquir aquests coneixements.
Començant per l'activitat "Qui sóc jo?" que consistia a descriure'ns. Tot i que a primera vista sembla ser una activitat fàcil, costa trobar la manera de descriure's un mateix. Per a completar-ho, en una altra sessió de COED vam portar una fotografia nostra que tant sols amb ella ens descrigués, i explicar el perquè d'aquell autoretrat.
Les següents sessions van tractar sobre el llenguatge i la llengua. Treballant els elements que composen el llenguatge (Organització entorn, pensament, memòria i autoexpressió), el llenguatge com a facultat humana.
També es va parlar sobre la competència comunicativa, treballant detalladament les competències que la componen:
- Competència lingüística/gramatical
- Competència sociolingüística
- Competència discursiva
- Competència estratègica
La darrera classe va tractar sobre la llengua oral formal i les seves característiques. De la qual vaig aprendre que la llengua oral, gran part d'aquesta es basa en tècnica per a poder-se expressar amb comoditat i amb correcció davant d'un públic.
Des d'aquesta assignatura, estem fent una lectura del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens ajudarà a completar i a enriquir aquests coneixements.
Competència comunicativa
Una competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.
Components de la competència comunicativa:
1.Competència lingüística/gramatical:
-Fa referència al domini del codi lingüístic.
-S'ocupa de:
àNivell fonològic
àNivell morfològic
àNivell sintàctic
àNivell lèxic i semàntic
2.Competència sociolingüística:
-Fa referència a les regles socioculturals.
-S'ocupa de:
àSituació dels participants (context)
àPropòsit de la interacció (objectius)
àNormes i convencions de la interacció
3.Competència discursiva:
-Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
-S'ocupa de:
àCohesió de la forma
àCoherència en el significat
4.Competència estratègica
-Fa refència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació
Components de la competència comunicativa:
1.Competència lingüística/gramatical:
-Fa referència al domini del codi lingüístic.
-S'ocupa de:
àNivell fonològic
àNivell morfològic
àNivell sintàctic
àNivell lèxic i semàntic
2.Competència sociolingüística:
-Fa referència a les regles socioculturals.
-S'ocupa de:
àSituació dels participants (context)
àPropòsit de la interacció (objectius)
àNormes i convencions de la interacció
3.Competència discursiva:
-Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.
-S'ocupa de:
àCohesió de la forma
àCoherència en el significat
4.Competència estratègica
-Fa refència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació
divendres, 26 d’octubre del 2012
La composició del text
PLANIFICACIÓ - COMPOSICIÓ - REVISIÓ
L'elaboració d'un text és cognitiu (mental) i esta dividit en tres etapes, no és un procés lineal, tot i això, sempre es comença per la planificació.
1. Planificació:
Es marquen els objectius, es decideix el tipus de text (narratiu, explicatiu, descriptiu, opinió), es recull informació i es selecciona i s'ordena a través de llistes i mapes conceptuals.
2. Redacció:
Es transformen les idees en llenguatge escrit o oral. Es forma una estructura coherent, tenint en compte l'estructura del text en quant a paràgrafs, connectors, signes de puntuació i estil.
3. Revisió:
Consisteix en avaluar el que s'ha elaborat. Revisar la forma i el contingut del text.
L'elaboració d'un text és cognitiu (mental) i esta dividit en tres etapes, no és un procés lineal, tot i això, sempre es comença per la planificació.
1. Planificació:
Es marquen els objectius, es decideix el tipus de text (narratiu, explicatiu, descriptiu, opinió), es recull informació i es selecciona i s'ordena a través de llistes i mapes conceptuals.
2. Redacció:
Es transformen les idees en llenguatge escrit o oral. Es forma una estructura coherent, tenint en compte l'estructura del text en quant a paràgrafs, connectors, signes de puntuació i estil.
3. Revisió:
Consisteix en avaluar el que s'ha elaborat. Revisar la forma i el contingut del text.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)