Conceptualització de la naturalesa de l'aprenentatge amb l'ordinador

LES QUATRE METÀFORES

1. Metàfora tutorial: L'ordinador com a tutor

- L'ordinador fa el paper de professor.
- A través de programes com les Clic, l'ordinador ensenya, avalua i corregeix.
- L'ordinador inicia l'activitat, l'alumne el resolt i seguidament l'ordinador el corregeix.
- Aquests programes són adaptables per als alumnes de forma individual, així doncs, es podrà fer "a mida" de l'alumne per millorar el seu procés d'aprenentatge.

2. Metàfora de la construcció: L'ordinador com a alumne

- L'alumne té el control de l'ordinador, dóna ordres a l'ordinador perquè aquest les realitzi.
- Concepte micromon: L'alumne construeix idees a partir de la seva exploració, és ell qui "ensenya" (ex: Logo)
- L'Scratch seria un programa que permet crear, jugar, dibuixar, etc. a partir d'un personatge, que els nens hauran de donar-li ordres perquè aquest les realitzi. Com per exemple donar-li unes coordenades concretes perquè dibuixi un quadrat.

3. Metàfora del laboratori: L'ordinador com a simulador

- Són programes que permeten l'aprenentatge semblant als micromons però d'una forma més reduïda, ja que són sistemes tancats, on l'usuari no pot afegir res de nou, només podrà fer allò que ja estigui programat per a fer. Per tant el grau de llibertat serà menor que en els programes Logo.
- Faciliten l'experimentació (creació d'hipòtesis i resultats a curt termini)
- El simulador no aprèn, en aquest cas els alumnes són els que en treuen conclusions a partir de l'experimentació.
- Un exemple seria el simulador del creixement d'una planta, on l'alumne té l'opció "aigua" i "llum", a partir de les combinacions, veurà resultats a la planta.

- Les simulacions fomenten la reflexió, però tenen el perill de simplificar en excés el sistema real.

http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

4. Metàfora de la caixa d'eines: L'ordinador com a eina

- L'us de l'ordinador com a eina de treball és l'habitual en el nostre dia a dia.
- A través de l'ordinador es poden fer múltiples tasques, que ens complementen i ens ajuden a fer millor i més ràpid algunes tasques.
- Altres autors, com Jordi Vivancos, pensen que l'ordinador no només és com una eina. Sinó que també ens permet fer coses que sense els ordinadors, no seria possible.

Tasques que sense ordinadors no serien possibles:
à Trasllat en cotxe més ràpid (GPS)
à Tot i la distància, es poden veure diferents parts del món al moment (WebCams)
à Saber on estan determinades persones a l'instant  (Fourth Square)
à L'ordinador permet esborrar i canviar formats d'un document a l'instant (Word)
à Compartir un document (Scribd)
à Editar conjuntament un document (Google Drive)
à Vendre on-line (Ebay)

- Per tant, l'ordinador segons aquests autors no seria una eina, ja que una eina ens facilita tasques, mentre que els ordinadors ens permeten fer tasques exclusives i determinades, que sense aquests, no es podrien fer.

A continuació us adjunto una taula on hi ha exemples de programes segons les metàfores esmentades:

Exemples d'activitats:

Procés per a crear un scribd:

-Crear un document word.
-Guardar-lo.
-Accedir a la web Sribd i seleccionar arxiu per a convertir.
-Un cop convertit, introduir codi embed al bloc.

El bon comunicador: Antoni Bassas

Després de fer el seguiment d'Antoni Bassas per diferents medis (diari, bloc, facebook, etc.), arribem a la conclusió que és un bon comunicador.

A continuació, el Prezi sobre el treball elaborat i el seguiment d'Antoni Bassas:

Llengua Oral Formal

La llengua oral formal es troba entre el canal oral i el canal escrit. És la llengua apresa a l'escola, té tant característiques de la llengua oral com característiques de llengua escrita.

Trets característics de la llengua oral formal:

-Trets contextuals (espai/temps)

àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.

àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.

àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)

-Trets textuals (text/discurs)

àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.

àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)

àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.

-Trets lingüístics (llengua)

àPaper fonamental dels trets suprasegmentals

àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.

àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.

Comunicació audiovisual i/o digital

L'espectador d'una imatge, vídeo...escolta i entra en un procés de reelaboració de la informació que l'orador transmet. És a dir un procés de comprensió per adquirir un coneixement nou, influint directament amb els coneixements que ja tens gràcies a l'experiència. Per tant, depenent dels coneixements previs que té el receptor, aquest tindrà un concepte diferent.

En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.

Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.

Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.



A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:

Power Point

El Power Point és un programa per a presentacions molt usual en l'àmbit educatiu.
En general, estem acostumats a rebre i crear presentacions d'ús tradicional, amb l'única finalitat de explicar i transmetre unes idees a un grup.

El professorat fa ús del Power Point per fer més dinàmiques les classes, però si no se'n fa un ús correcte, crea l'efecte contrari, ja que les presentacions acaben sent una font de desconnexió entre els alumnes, i per tant no adquirien els coneixements que s'exposa en la presentació.

Per a fer un Power Point adequat, haurem de tenir cura d'aspectes com el color, la tipologia de lletra, la composició i el disseny de la globalitat de la diapositiva. Posar la informació bàsica i necessària, ser creatiu en tots els aspectes per fer que el públic estigui interessat tant en la presentació com en la nostra explicació, per tant, el PowerPoint ens servirà com a eina de suport de l'explicació oral.

Altres aspectes a tenir en compte a l'hora de crear una presentació:

• La quantitat de lletra en un PowerPoint, dependrà del tema i de l'objectiu que tingui la presentació, sempre tenint en compte imatges, sons, enllaços a vídeos...
• Per diferenciar informacions o parts en una mateixa diapositiva, l'ús de diferents estils i color de lletra resulta més atractiu.
• El PowerPoint serveix per dialogar, qüestionar i analitzar diferents conceptes, tot això dependrà de com estigui dissenyat tenint en compte el text, les imatges, etc.
• Col·locar trampes en alguna informació d'una diapositiva, que posteriorment es corregirà sobreposant una diapositiva amb la informació correcte, és una manera d'interactuar amb el públic a través de la presentació de PowerPoint, fent-la així més dinàmica.

Llicències i tipus de programaris

Com a introducció del tema que tractaríem a la sessió de GTIC, vam veure el vídeo "Copiar no es robar"



Després de veure'l, vam posar en comú el que pensàvem sobre copiar coses d'altres pàgines webs, i vam acabar amb la conclusió que copiar documents o imatges d'altres llocs no està malament, sempre i quan hi hagi una adaptació prèvia dels drets d'autor de la creació. És per això que llicències com Creative Commons són cada dia més comunes en blocs, en imatges, vídeos...

Creative Commons és una organització sense ànims de lucre, que ofereix llicències perquè aquells creadors o autors puguin establir uns drets determinats per a l'ús de les seves creacions a terceres persones.

Creative Commons no dona llicències totalment lliures, es troba entre el Copyright i el Copyleft. Per tant, l'autor o creador de la creació tindrà que escollir les diferents condicions que vol, tenint així una llicència amb alguns drets reservats, mai serà la totalitat de drets reservats, ja que això seria una llicència Copyright.

La llicència Copyright té tots els drets d'autor reservats, no es pot fer cap ús de la creació. En canvi, les creacions amb llicència Creative Commons si que se'n podrà fer ús, sempre respectant les condicions.

Dependrà de les condicions que s'hagin seleccionat, la llicència variarà. Les condicions que s'ofereixen són:

• Reconeixement: Sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
• Sense obres derivades: No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
• No comercial: No es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
• Compartir igual: Si s'altera o es transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Com a resultat de les combinacions de les diferents condicions, sorgeixen sis llicències.

Webs d'interès que apliquen llicències de drets d'autor:
http://www.flickr.com/
http://www.commons.wikimedia.org
http://www.jamendo.com/


A la mateixa sessió vàrem treballar sobre els tipus de programaris, hi ha dos tipus:

-Programari convencional
 Són aquells programes que no permeten modificacions. Dins del programari convencional, en trobem tres classes el gratuït (freeware), el de prova (shareware) i el comercial (pagament previ).

-Programari lliure
Ofereixen la possibilitat d'accedir al codi font i modificar-lo a través de programari específic. Per tant, aquests programes si que acceptaran modificacions dels propis usuaris.

El bon comunicador

Per arribar a saber quin és el perfil d'un bon/a comunicador/a, vam començar la classe de COED escollint cadascú algun personatge mediàtic que creguéssim que és un bon comunicador. A partir d'aquí vam anar dient el perquè i com a resultat d'aquest anàlisi ens va sortir una llista amb totes les qualitats que ha de tenir el  bon comunicador.

Jo vaig escollir el Pep Guardiola, i com a qualitats vaig posar: molt respectuós, adequació de la llengua, contrast d'informació, seguretat, prudència, autocontrol i proper al públic.

Com a conclusió d'aquesta activitat vam observar:

- Les característiques més importants i bàsiques que es repeteixen en molts dels exemples treballats són la seguretat, la claredat, la proximitat, adequació de la llengua...

- Com a públic, destaquem característiques que no s'aprenen enlloc, és a dir que no hi ha cap tècnica per aprendre-ho. Formant una gran paradoxa, ja que gran part del saber parlar en públic és tècnica, però en canvi es dona una gran importància a fets que no estan basats en cap tècnica concreta.

- Segons el públic varia les característiques del bon comunicador, ja que depenent de la situació d'aquest orador, el públic demanarà un perfil diferent.

- Per tant, l'eficàcia del bon comunicador variarà, ja que dependrà molt de les característiques que tingui el públic (els gustos, la situació, l'edat...). La ciència de la comunicació per tant, no és exacta.

- Al s.XXI s'esta redefinint "el bon comunicador" com aquell comunicador que intervé en xarxes socials com el Facebook, el Twitter, a través d'un bloc... La importància de les xarxes socials cada vegada estan més presents.

També cal remarcar que en qüestions de comunicació els paràmetres "bé, malament, millor o pitjor", no són adequats. Sinó que es fa referència a graus.

Llenguatge i llengua

Des de l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) les primeres classes les vam dedicar a aprofundir sobre el tema del llenguatge.

Començant per l'activitat "Qui sóc jo?" que consistia a descriure'ns. Tot i que a primera vista sembla ser una activitat fàcil, costa trobar la manera de descriure's un mateix. Per a completar-ho, en una altra sessió de COED vam portar una fotografia nostra que tant sols amb ella ens descrigués, i explicar el perquè d'aquell autoretrat.

Les següents sessions van tractar sobre el llenguatge i la llengua. Treballant els elements que composen el llenguatge (Organització entorn, pensament, memòria i autoexpressió), el llenguatge com a facultat humana.

També es va parlar sobre la competència comunicativa, treballant detalladament les competències que la componen: 

• Competència lingüística/gramatical
• Competència sociolingüística
• Competència discursiva
• Competència estratègica

La darrera classe va tractar sobre la llengua oral formal i les seves característiques. De la qual vaig aprendre que la llengua oral, gran part d'aquesta es basa en tècnica per a poder-se expressar amb comoditat i amb correcció davant d'un públic.

Des d'aquesta assignatura, estem fent una lectura del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens ajudarà a completar i a enriquir aquests coneixements.

Competència comunicativa

Una competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.

Components de la competència comunicativa:

1.Competència lingüística/gramatical:

-Fa referència al domini del codi lingüístic.

-S'ocupa de:
àNivell fonològic
àNivell morfològic
àNivell sintàctic
àNivell lèxic i semàntic

2.Competència sociolingüística:

-Fa referència a les regles socioculturals.

-S'ocupa de:
àSituació dels participants (context)
àPropòsit de la interacció (objectius)
àNormes i convencions de la interacció

3.Competència discursiva:

-Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

-S'ocupa de:
àCohesió de la forma
àCoherència en el significat

4.Competència estratègica

-Fa refència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació

La composició del text

PLANIFICACIÓ - COMPOSICIÓ - REVISIÓ

L'elaboració d'un text és cognitiu (mental) i esta dividit en tres etapes, no és un procés lineal, tot i això, sempre es comença per la planificació.

1. Planificació:

Es marquen els objectius, es decideix el tipus de text (narratiu, explicatiu, descriptiu, opinió), es recull informació i es selecciona i s'ordena a través de llistes i mapes conceptuals.

2. Redacció:

Es transformen les idees en llenguatge escrit o oral. Es forma una estructura coherent, tenint en compte l'estructura del text en quant a paràgrafs, connectors, signes de puntuació i estil.

3. Revisió:

Consisteix en avaluar el que s'ha elaborat. Revisar la forma i el contingut del text.