Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats classe. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Activitats classe. Mostrar tots els missatges

divendres, 30 de novembre del 2012

La recitació

Durant aquestes ultimes setmanes, a la sessió de gran grup a COED a l'inici de la classe recitem poemes. Aquesta setmana jo he recitat un poema de Maria Antonia Salvà que fa anys el vaig recitar a l'escola.

S'ha de tenir en compte que la poesia ha de treballar-se amb els nens des de ben petits, ja que fa treballar la imaginació. I al recitar-la també es treballa la memòria.

A continuació us deixo el poema triat:


L’estiu
La vella a l’ombra ja fila;
som a l’estiu: quin alè!...
Correu, nins, per fora vila,
que ara és temps de viure a pler.

Ni plecs, ni cartells, ni escola,
ni sentir més cantussol
que l’amiga corriola
que gisca de sol a sol.

Per l’ombra de la cisterna
es belluga un llumet viu…
És la primera lluerna,
llumeneret de l’estiu!
                       
                        M. Antònia Salvà



diumenge, 25 de novembre del 2012

Eines de suport al pensament: Fluxogrames

El fluxograma o diagrama de flux és una eina lògica que representa processos de manera lògica per arribar a resoldre un problema.

Aquests diagrames utilitzen un símbols concrets, per a representar el procés i els diferents passos, connectats mitjançant fletxes que uneixen el punt inicial del final.

En aquest link podem trobar més formes de representacions: http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

L'activitat relacionada amb els fluxogrames la vàrem fer a partir del programa Gliffy (http://www.gliffy.com/), un programa online que permet crear, editar i guardar fluxogrames, i altres tipus de representacions gràfiques.

Vam fer el fluxograma representant el procés a seguir al creuar una cruïlla:



































Tant els mapes conceptuals com els fluxogrames es consideren eines de suport al pensament perquè al canviar el format de text a mapa conceptual o d'una idea concreta a un fluxograma, hi ha un treball previ (anàlisis i sintetització de les idees)

Eines de suport al pensament: Mapes conceptuals

Joseph D. Novak és el creador dels mapes conceptuals. Avui en dia són una tècnica fonamental per a la representació del pensament a l'educació.

La creació d'un mapa conceptual ajuda a organitzar els coneixements. S'han de seguir una sèrie de passos per a crear un mapa coneptual:

1. Fer una llista de conceptes i ordenar-los
2. Buscar connectors
3. Dibuixar el mapa, de forma clara i entenedora.

" La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals. "

El CMapTools, és un programa gratuït especialitzat en la creació de mapes conceptuals. És un programa local que permet tenir els arxius on-line, o bé desar-ho en una carpeta local.

El programa us el podeu baixar aquí: http://cmap.ihmc.us/download/

A continuació us mostro l'activitat que vàrem fer a classe a partir del text "El dinar de Nadal":


També us adjunto un link, on explica com aplicar els mapes conceptuals en l'educació primària:
http://www.uib.es/ant/infsobre/estructura/instituts/ICE/revista_IN/pags/volumenes/vol3_num1/revista/calvinosampol.pdf




dilluns, 5 de novembre del 2012

Llicències i tipus de programaris

Com a introducció del tema que tractaríem a la sessió de GTIC, vam veure el vídeo "Copiar no es robar"



Després de veure'l, vam posar en comú el que pensàvem sobre copiar coses d'altres pàgines webs, i vam acabar amb la conclusió que copiar documents o imatges d'altres llocs no està malament, sempre i quan hi hagi una adaptació prèvia dels drets d'autor de la creació. És per això que llicències com Creative Commons són cada dia més comunes en blocs, en imatges, vídeos...

Creative Commons és una organització sense ànims de lucre, que ofereix llicències perquè aquells creadors o autors puguin establir uns drets determinats per a l'ús de les seves creacions a terceres persones.

Creative Commons no dona llicències totalment lliures, es troba entre el Copyright i el Copyleft. Per tant, l'autor o creador de la creació tindrà que escollir les diferents condicions que vol, tenint així una llicència amb alguns drets reservats, mai serà la totalitat de drets reservats, ja que això seria una llicència Copyright.

La llicència Copyright té tots els drets d'autor reservats, no es pot fer cap ús de la creació. En canvi, les creacions amb llicència Creative Commons si que se'n podrà fer ús, sempre respectant les condicions.

Dependrà de les condicions que s'hagin seleccionat, la llicència variarà. Les condicions que s'ofereixen són:
  • Reconeixement: Sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
  • Sense obres derivades: No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
  • No comercial: No es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
  • Compartir igual: Si s'altera o es transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.
Com a resultat de les combinacions de les diferents condicions, sorgeixen sis llicències.

Webs d'interès que apliquen llicències de drets d'autor:
http://www.flickr.com/
http://www.commons.wikimedia.org
http://www.jamendo.com/


A la mateixa sessió vàrem treballar sobre els tipus de programaris, hi ha dos tipus:

-Programari convencional
 Són aquells programes que no permeten modificacions. Dins del programari convencional, en trobem tres classes el gratuït (freeware), el de prova (shareware) i el comercial (pagament previ).

-Programari lliure
Ofereixen la possibilitat d'accedir al codi font i modificar-lo a través de programari específic. Per tant, aquests programes si que acceptaran modificacions dels propis usuaris.


dissabte, 3 de novembre del 2012

Descripció fotogràfica

En una de les sessions de COED de petit grup vam fer una activitat més dinàmica, que consistia en una descripció fotogràfica d'una companya de la classe. Ja que havíem estat treballant diferents maneres de fer una descripció, vam fer la part de descripció escrita, complementant-la amb una imatge, que per si sola havia de transmetre qui i com es la persona la qual havies descrit.

Davant les companyes de classe només vàrem presentar la part fotogràfica amb un peu de foto, que havia de ser concret i original per tal que fos un complement per entendre millor qui era la persona de la fotografia.

Aquella sessió de COED es va convertir en una exposició de fotografia. Totes vam presentar la fotografia que havíem fet de la nostra companya explicant tant el perquè de la fotografia com el del peu de foto, que en molts dels casos era essencial per entendre la fotografia.

Aquesta activitat ens va servir per fixar-nos en aspectes de la fotografia que són importants tenir en compte a l'hora de fer una fotografia descriptiva. Com per exemple, l'entorn i paisatge, l'enfocament de la càmera, els diferents plans, els colors... tot de petits detalls que si no es tenen en compte, en conjunt poden acabant influint a la fotografia i fer que no s'acabi d'entendre el que realment volem transmetre.

També va servir per a conèixer-nos més, ja que al fer aquesta activitat ens va obligar a aprofundir més sobre com era la nostra companya.

El bon comunicador

Per arribar a saber quin és el perfil d'un bon/a comunicador/a, vam començar la classe de COED escollint cadascú algun personatge mediàtic que creguéssim que és un bon comunicador. A partir d'aquí vam anar dient el perquè i com a resultat d'aquest anàlisi ens va sortir una llista amb totes les qualitats que ha de tenir el  bon comunicador.

Jo vaig escollir el Pep Guardiola, i com a qualitats vaig posar: molt respectuós, adequació de la llengua, contrast d'informació, seguretat, prudència, autocontrol i proper al públic.

Com a conclusió d'aquesta activitat vam observar:

- Les característiques més importants i bàsiques que es repeteixen en molts dels exemples treballats són la seguretat, la claredat, la proximitat, adequació de la llengua...

- Com a públic, destaquem característiques que no s'aprenen enlloc, és a dir que no hi ha cap tècnica per aprendre-ho. Formant una gran paradoxa, ja que gran part del saber parlar en públic és tècnica, però en canvi es dona una gran importància a fets que no estan basats en cap tècnica concreta.

- Segons el públic varia les característiques del bon comunicador, ja que depenent de la situació d'aquest orador, el públic demanarà un perfil diferent.

- Per tant, l'eficàcia del bon comunicador variarà, ja que dependrà molt de les característiques que tingui el públic (els gustos, la situació, l'edat...). La ciència de la comunicació per tant, no és exacta.

- Al s.XXI s'esta redefinint "el bon comunicador" com aquell comunicador que intervé en xarxes socials com el Facebook, el Twitter, a través d'un bloc... La importància de les xarxes socials cada vegada estan més presents.

També cal remarcar que en qüestions de comunicació els paràmetres "bé, malament, millor o pitjor", no són adequats. Sinó que es fa referència a graus.



diumenge, 30 de setembre del 2012

Pràctica amb Google Drive

Google Drive és un servei d'emmagatzematge d'arxius diversos (Word, PowerPoint, Excel...) online. 

Es poden crear els documents a l'instant i treballar en equip, a l'hora al mateix document, podent compartir les carpetes o fitxers amb qualsevol usuari i triar si pot visualitzar, editar o comentar el contingut.

A continuació es pot veure el vídeo de presentació de Google Drive:


Així doncs, un cop ja tenim clar què és i com es fa servir, a la classe vam fer grups de 4 persones per fer un treball que consistia en una part escrita, una presentació en diapositives, i finalment un qüestionari.

Per començar, un membre del grup va accedir al seu compte de Gmail i va obrir l'aplicació Google Drive, crear un document i compartir-lo amb la resta del grup.

Un cop compartit el document creat, i decidit el tema del treball, cada membre de grup vam poder anar afegint informació al mateix document, treballant en un mateix document i estalviant-nos el tenir un document cada membre i desprès ajuntar-los per fer un sol document.

Google Drive té l'opció de xat intern entre els membres d'un document o carpeta compartida, això facilita la feina, ja que des de el xat ens posàvem d'acord en aspectes del treball que estàvem realitzant.

Un cop acabat el document escrit, vam fer els mateixos passos, de crear un document i compartir-lo amb els altres companys, però aquest cop, obrint un document per a fer presentacions. Entre totes quatre vam anar afegint la informació a les diferents diapositives, creant una presentació del treball.

Per finalitzar, vam crear i compartir amb el grup un formulari, on a partir del tema triat, vam elaborar unes preguntes.


A continuació, us presento el nostre treball sobre les pissarres digitals.

Document:

 

Presentació:


Formulari:

dimarts, 25 de setembre del 2012

WebQuest


Una webquest és una proposta didàctica de recerca guiada, que utilitza principalment recursos d'Internet.

Té en compte el desenvolupament de les competències bàsiques, contempla el treball cooperatiu i la responsabilitat individual, prioritza la construcció del coneixement mitjançant la transformació de la informació en la creació d'un projecte i conté una avaluació directa del procés i dels resultats.

Definició consensuada a les segones jornades de Webquest (2006)





Edu3.cat és un portal educatiu on podem trobar diferents recursos i materials didàctics de diversos àmbits de coneixement: Ciències naturals, Ciències socials, Educació artística, Llengua i literatura, Matemàtiques, Tecnologia...




A continuació, us presento un dels vídeos que es pot trobar en aquesta web, on es pot veure la proposta d'una webquest sobre les constel·lacions zodiacals que duen a terme els alumnes de cicle superior de primària del CEIP Gras i Soler d'Esplugues de Llobregat.

Edu3.cat