La recitació

Durant aquestes ultimes setmanes, a la sessió de gran grup a COED a l'inici de la classe recitem poemes. Aquesta setmana jo he recitat un poema de Maria Antonia Salvà que fa anys el vaig recitar a l'escola.

S'ha de tenir en compte que la poesia ha de treballar-se amb els nens des de ben petits, ja que fa treballar la imaginació. I al recitar-la també es treballa la memòria.

A continuació us deixo el poema triat:

L’estiu

La vella a l’ombra ja fila;

som a l’estiu: quin alè!...

Correu, nins, per fora vila,

que ara és temps de viure a pler.

Ni plecs, ni cartells, ni escola,

ni sentir més cantussol

que l’amiga corriola

que gisca de sol a sol.

Per l’ombra de la cisterna

es belluga un llumet viu…

És la primera lluerna,

llumeneret de l’estiu!

                       

                        M. Antònia Salvà

Eines de suport al pensament: Fluxogrames

El fluxograma o diagrama de flux és una eina lògica que representa processos de manera lògica per arribar a resoldre un problema.

Aquests diagrames utilitzen un símbols concrets, per a representar el procés i els diferents passos, connectats mitjançant fletxes que uneixen el punt inicial del final.

En aquest link podem trobar més formes de representacions: http://www.monografias.com/trabajos53/diagrama-de-flujo/Image7256.gif

L'activitat relacionada amb els fluxogrames la vàrem fer a partir del programa Gliffy (http://www.gliffy.com/), un programa online que permet crear, editar i guardar fluxogrames, i altres tipus de representacions gràfiques.

Vam fer el fluxograma representant el procés a seguir al creuar una cruïlla:

Tant els mapes conceptuals com els fluxogrames es consideren eines de suport al pensament perquè al canviar el format de text a mapa conceptual o d'una idea concreta a un fluxograma, hi ha un treball previ (anàlisis i sintetització de les idees)

Eines de suport al pensament: Mapes conceptuals

Joseph D. Novak és el creador dels mapes conceptuals. Avui en dia són una tècnica fonamental per a la representació del pensament a l'educació.

La creació d'un mapa conceptual ajuda a organitzar els coneixements. S'han de seguir una sèrie de passos per a crear un mapa coneptual:

1. Fer una llista de conceptes i ordenar-los

2. Buscar connectors

3. Dibuixar el mapa, de forma clara i entenedora.

" La construcció d'un mapa conceptual és doncs un procés intel·lectual que facilita un aprenentatge significatiu en la mesura en que ens ajuda a integrar els nous coneixements en els nostres esquemes mentals. "

El CMapTools, és un programa gratuït especialitzat en la creació de mapes conceptuals. És un programa local que permet tenir els arxius on-line, o bé desar-ho en una carpeta local.

El programa us el podeu baixar aquí: http://cmap.ihmc.us/download/

A continuació us mostro l'activitat que vàrem fer a classe a partir del text "El dinar de Nadal":

També us adjunto un link, on explica com aplicar els mapes conceptuals en l'educació primària:

http://www.uib.es/ant/infsobre/estructura/instituts/ICE/revista_IN/pags/volumenes/vol3_num1/revista/calvinosampol.pdf

Viquipèdia

L'activitat que vàrem fer a partir de la viquipèdia va ser crear una entrada.

Abans vam estar investigant per la viquipèdia i per saber-ne més vam mirar-nos el llibre d'estil i els cinc pilars de la viquipèdia, que després ens van servir per a fer l'entrada.

Vam escollir el terme "expressió facial". A la wikipedia en castellà hi ha una gran extenció d'informació, en canvi en català no. Per tant, vàrem agafar una part de la wikipedia i la vam traduir. Seguidament vam fer la publicació a la viquipèdia, tot seguint el llibre d'estil: les subseccions i els enllaços interns.

L'article creat és "Expressió Facial" vam ampliar la informació afegint el punt "La cara i les primeres impressions"

Conferència "El paper del mestre i les TAC"

Durant aquesta darrera setmana, vam fer un seguit d'activitats per la SAE, la Setmana d'Activitats Extraordinàries.

Dilluns 12 de novembre vam assistir a la conferència "El paper del mestre i les TAC" a càrrec de l'Anna Pérez, professora que ja fa anys aplica les TAC a les seves classes, i treballa a partir de blocs i altres eines amb els seus alumnes.

Idees principals extretes de la conferència:

- En l’actualitat ens trobem amb escoles del S.XIX, professorat del S.XX i alumnes del S.XXI. Això provoca que hi hagi més problemàtiques en l’educació.

- El canvi de material didàctic influeix en l’adaptació del professorat, però també s’ha de tenir en compte un canvi de metodologia, que consisteix bàsicament en:

àInteractuar                   àTocar                               àComunicar                    àCrear

- El treball en equip i cooperatiu és una característica bàsica per la metodologia de les TAC.

- El mestre s’haurà d’adaptar als seus alumnes, respecte els seus interessos i treballar amb temàtiques que s’ajustin tant en la edat com en la manera de treballar-les.

- Taxonomia Bloom i les TAC.

- Com ha de ser el mestre? (canvis)

1. Analògic à Digital                          Comporta adaptar-se als nous materials digitals, com les presentacions a partir del PWP, ús de la PDI en les classes, etc.

2. Lligat à Mòbil                                Recórrer a altres recursos, fent protagonistes als nens i fent-los participar en les activitats paral·lelament amb el mestre.

3. Aïllat à Connectat                          Formar part i interactuar a xarxes socials.

4. Genèric à Personal                        El mestre no és genèric, és individual i particular, té una referència concreta.

5. Consumidor à Creador                 Crear les activitats i la matèria adaptant-la als teus alumnes a partir de llocs web com el JTIC.

6. Tancat à Obert                             Compartir amb altres els teus coneixements, mantenir contacte amb altres companys de professió per a millorar tècniques i contrastar les maneres d’aplicar els coneixements.

- Amb aquest conjunt de canvis, s’aconseguirà:

à Comunicació                                                               à Col·laboració                               

à Compartir                                                                   à Discussió

Els alumnes posen en comú les seves decisions i les definiran conjuntament, fomentant el treball cooperatiu.

- Aprenentatge en xarxa: Projectes telemàtics. Creació de contingut conjuntament amb altres escoles o entitats educatives.

- Apoderament: L’alumne s’ha de sentir l’amo del seu treball. Creant així, una interacció, un entusiasme i una participació molt positiva.

-Amplicació de la veu de l'alumnat i la creativitat, a través de recursos web, blocs, webquest, etc.

Com parlar bé en públic

Un cop acabada la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" i extreure'n apunts, a la darrera classe de COED vam dividir la classe en grups de 4 persones per a fer un decàleg sobre el comunicador eficaç, idees que vàrem treure a partir de la lectura i de la elaboració dels apunts.


El resultat del nostre decàleg:

1.     Importància de la mirada de l'orador cap al públic.

2.     Discurs clar, breu i precís.

3.     Bona preparació d'un discurs a través d'un guió.

4.     Explicació a través d'exemples.

5.     Importància de la veu evitant un discurs monòton.

6.     Saber interpretar les reaccions del públic i adaptar el discurs.

7.     Utilitzar un discurs positiu.

8.     Actitud adequada davant de l'audiència.

9.     Ús correcte dels mitjans audiovisuals.

10.   Evitar tics i controlar els nervis.

Prezi

El Prezi és un programa online que permet fer presentacions més dinàmiques i originals, combinant imatge, text, vídeo i també permet inserir diapositives de presentacions fetes amb altres programes com per exemple el PowerPoint.

A continuació, hi ha la presentació que he creat, on explico què és el Prezi, fent referència a les seves principals característiques:




Per a la creació de presentacions Prezi s'accedeix a través d'un compte correu, creant-se una compte a prezi que et permet crear i compartir presentacions.
La pàgina web és: http://www.prezi.com/

Edició de vídeos

L'última classe de GTIC la vam dedicar a treballar amb el programa d'edició de vídeos Movie Maker, per treballar els conceptes i els passos més bàsics per a saber editar un vídeo. Ja que haurem d'elaborar-ne un per al treball modular de plàstica i música.

A  partir d'un arxiu de vídeo, vam anar seleccionant aquelles parts que més ens interessaven, retallant-les i modificant-ne la seva durada, seguidament vam afegir el so, anul·lant el so de la pròpia gravació, fent que només s'escoltés la música afegida paral·lelament al moment de l'edició.

Movie Maker és un programa senzill i fàcil de fer servir on es pot treballar amb vídeo, imatge, so i text.

A continuació us presento el resultat:

Llengua Oral Formal

La llengua oral formal es troba entre el canal oral i el canal escrit. És la llengua apresa a l'escola, té tant característiques de la llengua oral com característiques de llengua escrita.

Trets característics de la llengua oral formal:

-Trets contextuals (espai/temps)

àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.

àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.

àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)

-Trets textuals (text/discurs)

àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.

àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)

àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.

-Trets lingüístics (llengua)

àPaper fonamental dels trets suprasegmentals

àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.

àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.

Comunicació audiovisual i/o digital

L'espectador d'una imatge, vídeo...escolta i entra en un procés de reelaboració de la informació que l'orador transmet. És a dir un procés de comprensió per adquirir un coneixement nou, influint directament amb els coneixements que ja tens gràcies a l'experiència. Per tant, depenent dels coneixements previs que té el receptor, aquest tindrà un concepte diferent.

En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.

Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.

Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.



A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:

Power Point

El Power Point és un programa per a presentacions molt usual en l'àmbit educatiu.
En general, estem acostumats a rebre i crear presentacions d'ús tradicional, amb l'única finalitat de explicar i transmetre unes idees a un grup.

El professorat fa ús del Power Point per fer més dinàmiques les classes, però si no se'n fa un ús correcte, crea l'efecte contrari, ja que les presentacions acaben sent una font de desconnexió entre els alumnes, i per tant no adquirien els coneixements que s'exposa en la presentació.

Per a fer un Power Point adequat, haurem de tenir cura d'aspectes com el color, la tipologia de lletra, la composició i el disseny de la globalitat de la diapositiva. Posar la informació bàsica i necessària, ser creatiu en tots els aspectes per fer que el públic estigui interessat tant en la presentació com en la nostra explicació, per tant, el PowerPoint ens servirà com a eina de suport de l'explicació oral.

Altres aspectes a tenir en compte a l'hora de crear una presentació:

• La quantitat de lletra en un PowerPoint, dependrà del tema i de l'objectiu que tingui la presentació, sempre tenint en compte imatges, sons, enllaços a vídeos...
• Per diferenciar informacions o parts en una mateixa diapositiva, l'ús de diferents estils i color de lletra resulta més atractiu.
• El PowerPoint serveix per dialogar, qüestionar i analitzar diferents conceptes, tot això dependrà de com estigui dissenyat tenint en compte el text, les imatges, etc.
• Col·locar trampes en alguna informació d'una diapositiva, que posteriorment es corregirà sobreposant una diapositiva amb la informació correcte, és una manera d'interactuar amb el públic a través de la presentació de PowerPoint, fent-la així més dinàmica.

Llicències i tipus de programaris

Com a introducció del tema que tractaríem a la sessió de GTIC, vam veure el vídeo "Copiar no es robar"



Després de veure'l, vam posar en comú el que pensàvem sobre copiar coses d'altres pàgines webs, i vam acabar amb la conclusió que copiar documents o imatges d'altres llocs no està malament, sempre i quan hi hagi una adaptació prèvia dels drets d'autor de la creació. És per això que llicències com Creative Commons són cada dia més comunes en blocs, en imatges, vídeos...

Creative Commons és una organització sense ànims de lucre, que ofereix llicències perquè aquells creadors o autors puguin establir uns drets determinats per a l'ús de les seves creacions a terceres persones.

Creative Commons no dona llicències totalment lliures, es troba entre el Copyright i el Copyleft. Per tant, l'autor o creador de la creació tindrà que escollir les diferents condicions que vol, tenint així una llicència amb alguns drets reservats, mai serà la totalitat de drets reservats, ja que això seria una llicència Copyright.

La llicència Copyright té tots els drets d'autor reservats, no es pot fer cap ús de la creació. En canvi, les creacions amb llicència Creative Commons si que se'n podrà fer ús, sempre respectant les condicions.

Dependrà de les condicions que s'hagin seleccionat, la llicència variarà. Les condicions que s'ofereixen són:

• Reconeixement: Sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
• Sense obres derivades: No es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
• No comercial: No es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
• Compartir igual: Si s'altera o es transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.

Com a resultat de les combinacions de les diferents condicions, sorgeixen sis llicències.

Webs d'interès que apliquen llicències de drets d'autor:
http://www.flickr.com/
http://www.commons.wikimedia.org
http://www.jamendo.com/


A la mateixa sessió vàrem treballar sobre els tipus de programaris, hi ha dos tipus:

-Programari convencional
 Són aquells programes que no permeten modificacions. Dins del programari convencional, en trobem tres classes el gratuït (freeware), el de prova (shareware) i el comercial (pagament previ).

-Programari lliure
Ofereixen la possibilitat d'accedir al codi font i modificar-lo a través de programari específic. Per tant, aquests programes si que acceptaran modificacions dels propis usuaris.

Descripció fotogràfica

En una de les sessions de COED de petit grup vam fer una activitat més dinàmica, que consistia en una descripció fotogràfica d'una companya de la classe. Ja que havíem estat treballant diferents maneres de fer una descripció, vam fer la part de descripció escrita, complementant-la amb una imatge, que per si sola havia de transmetre qui i com es la persona la qual havies descrit.

Davant les companyes de classe només vàrem presentar la part fotogràfica amb un peu de foto, que havia de ser concret i original per tal que fos un complement per entendre millor qui era la persona de la fotografia.

Aquella sessió de COED es va convertir en una exposició de fotografia. Totes vam presentar la fotografia que havíem fet de la nostra companya explicant tant el perquè de la fotografia com el del peu de foto, que en molts dels casos era essencial per entendre la fotografia.

Aquesta activitat ens va servir per fixar-nos en aspectes de la fotografia que són importants tenir en compte a l'hora de fer una fotografia descriptiva. Com per exemple, l'entorn i paisatge, l'enfocament de la càmera, els diferents plans, els colors... tot de petits detalls que si no es tenen en compte, en conjunt poden acabant influint a la fotografia i fer que no s'acabi d'entendre el que realment volem transmetre.

També va servir per a conèixer-nos més, ja que al fer aquesta activitat ens va obligar a aprofundir més sobre com era la nostra companya.

El bon comunicador

Per arribar a saber quin és el perfil d'un bon/a comunicador/a, vam començar la classe de COED escollint cadascú algun personatge mediàtic que creguéssim que és un bon comunicador. A partir d'aquí vam anar dient el perquè i com a resultat d'aquest anàlisi ens va sortir una llista amb totes les qualitats que ha de tenir el  bon comunicador.

Jo vaig escollir el Pep Guardiola, i com a qualitats vaig posar: molt respectuós, adequació de la llengua, contrast d'informació, seguretat, prudència, autocontrol i proper al públic.

Com a conclusió d'aquesta activitat vam observar:

- Les característiques més importants i bàsiques que es repeteixen en molts dels exemples treballats són la seguretat, la claredat, la proximitat, adequació de la llengua...

- Com a públic, destaquem característiques que no s'aprenen enlloc, és a dir que no hi ha cap tècnica per aprendre-ho. Formant una gran paradoxa, ja que gran part del saber parlar en públic és tècnica, però en canvi es dona una gran importància a fets que no estan basats en cap tècnica concreta.

- Segons el públic varia les característiques del bon comunicador, ja que depenent de la situació d'aquest orador, el públic demanarà un perfil diferent.

- Per tant, l'eficàcia del bon comunicador variarà, ja que dependrà molt de les característiques que tingui el públic (els gustos, la situació, l'edat...). La ciència de la comunicació per tant, no és exacta.

- Al s.XXI s'esta redefinint "el bon comunicador" com aquell comunicador que intervé en xarxes socials com el Facebook, el Twitter, a través d'un bloc... La importància de les xarxes socials cada vegada estan més presents.

També cal remarcar que en qüestions de comunicació els paràmetres "bé, malament, millor o pitjor", no són adequats. Sinó que es fa referència a graus.

Llenguatge i llengua

Des de l'assignatura de Comunicació Oral, Escrita i Digital (COED) les primeres classes les vam dedicar a aprofundir sobre el tema del llenguatge.

Començant per l'activitat "Qui sóc jo?" que consistia a descriure'ns. Tot i que a primera vista sembla ser una activitat fàcil, costa trobar la manera de descriure's un mateix. Per a completar-ho, en una altra sessió de COED vam portar una fotografia nostra que tant sols amb ella ens descrigués, i explicar el perquè d'aquell autoretrat.

Les següents sessions van tractar sobre el llenguatge i la llengua. Treballant els elements que composen el llenguatge (Organització entorn, pensament, memòria i autoexpressió), el llenguatge com a facultat humana.

També es va parlar sobre la competència comunicativa, treballant detalladament les competències que la componen: 

• Competència lingüística/gramatical
• Competència sociolingüística
• Competència discursiva
• Competència estratègica

La darrera classe va tractar sobre la llengua oral formal i les seves característiques. De la qual vaig aprendre que la llengua oral, gran part d'aquesta es basa en tècnica per a poder-se expressar amb comoditat i amb correcció davant d'un públic.

Des d'aquesta assignatura, estem fent una lectura del llibre "Com parlar bé en públic" de Joana Rubio i Francesc Puigpelat, que ens ajudarà a completar i a enriquir aquests coneixements.

Competència comunicativa

Una competència comunicativa és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants.

Components de la competència comunicativa:

1.Competència lingüística/gramatical:

-Fa referència al domini del codi lingüístic.

-S'ocupa de:
àNivell fonològic
àNivell morfològic
àNivell sintàctic
àNivell lèxic i semàntic

2.Competència sociolingüística:

-Fa referència a les regles socioculturals.

-S'ocupa de:
àSituació dels participants (context)
àPropòsit de la interacció (objectius)
àNormes i convencions de la interacció

3.Competència discursiva:

-Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere.

-S'ocupa de:
àCohesió de la forma
àCoherència en el significat

4.Competència estratègica

-Fa refència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per:
a) Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències
b) Afavorir l'efectivitat de la comunicació