L'activitat que vàrem fer a partir de la viquipèdia va ser crear una entrada.
Abans vam estar investigant per la viquipèdia i per saber-ne més vam mirar-nos el llibre d'estil i els cinc pilars de la viquipèdia, que després ens van servir per a fer l'entrada.
Vam escollir el terme "expressió facial". A la wikipedia en castellà hi ha una gran extenció d'informació, en canvi en català no. Per tant, vàrem agafar una part de la wikipedia i la vam traduir. Seguidament vam fer la publicació a la viquipèdia, tot seguint el llibre d'estil: les subseccions i els enllaços interns.
L'article creat és "Expressió Facial" vam ampliar la informació afegint el punt "La cara i les primeres impressions"
dissabte, 24 de novembre del 2012
Conferència "El paper del mestre i les TAC"
Durant aquesta darrera setmana, vam fer un seguit d'activitats per la SAE, la Setmana d'Activitats Extraordinàries.
Dilluns 12 de novembre vam assistir a la conferència "El paper del mestre i les TAC" a càrrec de l'Anna Pérez, professora que ja fa anys aplica les TAC a les seves classes, i treballa a partir de blocs i altres eines amb els seus alumnes.
Idees principals extretes de la conferència:
Dilluns 12 de novembre vam assistir a la conferència "El paper del mestre i les TAC" a càrrec de l'Anna Pérez, professora que ja fa anys aplica les TAC a les seves classes, i treballa a partir de blocs i altres eines amb els seus alumnes.
Idees principals extretes de la conferència:
- En l’actualitat ens trobem amb escoles del S.XIX, professorat del S.XX i
alumnes del S.XXI. Això provoca que hi hagi més problemàtiques en l’educació.
- El canvi de material didàctic influeix en l’adaptació del professorat,
però també s’ha de tenir en compte un canvi de metodologia, que consisteix
bàsicament en:
àInteractuar àTocar àComunicar àCrear
- El treball en equip i cooperatiu és una característica bàsica per la
metodologia de les TAC.
- El mestre s’haurà d’adaptar als seus alumnes, respecte els seus
interessos i treballar amb temàtiques que s’ajustin tant en la edat com en la
manera de treballar-les.
- Taxonomia Bloom i les TAC.
- Com ha de ser
el mestre? (canvis)
1. Analògic à Digital Comporta
adaptar-se als nous materials digitals, com les presentacions a partir del PWP,
ús de la PDI en les classes, etc.
2. Lligat à Mòbil Recórrer
a altres recursos, fent protagonistes als nens i fent-los participar en les
activitats paral·lelament amb el mestre.
3. Aïllat à Connectat Formar
part i interactuar a xarxes socials.
4. Genèric à Personal El
mestre no és genèric, és individual i particular, té una referència concreta.
5. Consumidor à Creador Crear
les activitats i la matèria adaptant-la als teus alumnes a partir de llocs web
com el JTIC.
6. Tancat à Obert Compartir
amb altres els teus coneixements, mantenir contacte amb altres companys de
professió per a millorar tècniques i contrastar les maneres d’aplicar els
coneixements.
- Amb aquest conjunt
de canvis, s’aconseguirà:
à Comunicació à Col·laboració
à Compartir à Discussió
Els alumnes posen
en comú les seves decisions i les definiran conjuntament, fomentant el
treball cooperatiu.
- Aprenentatge en
xarxa: Projectes telemàtics.
Creació de contingut conjuntament amb altres escoles o entitats educatives.
- Apoderament: L’alumne s’ha de
sentir l’amo del seu treball. Creant així, una interacció, un entusiasme
i una participació molt positiva.
-Amplicació de la veu de l'alumnat i la creativitat, a través de recursos web, blocs, webquest, etc.
dimecres, 14 de novembre del 2012
Com parlar bé en públic
Un cop acabada la lectura del llibre "Com parlar bé en públic" i extreure'n apunts, a la darrera classe de COED vam dividir la classe en grups de 4 persones per a fer un decàleg sobre el comunicador eficaç, idees que vàrem treure a partir de la lectura i de la elaboració dels apunts.
El resultat del nostre decàleg:
El resultat del nostre decàleg:
1. Importància de la mirada
de l'orador cap al públic.
2. Discurs clar, breu i
precís.
3. Bona preparació d'un
discurs a través d'un guió.
4. Explicació a través
d'exemples.
5. Importància de la veu
evitant un discurs monòton.
6. Saber interpretar les
reaccions del públic i adaptar el discurs.
7. Utilitzar un discurs
positiu.
8. Actitud adequada davant
de l'audiència.
9. Ús correcte dels mitjans audiovisuals.
10. Evitar tics i controlar els nervis.
dimarts, 13 de novembre del 2012
Prezi
El Prezi és un programa online que permet fer presentacions més dinàmiques i originals, combinant imatge, text, vídeo i també permet inserir diapositives de presentacions fetes amb altres programes com per exemple el PowerPoint.
A continuació, hi ha la presentació que he creat, on explico què és el Prezi, fent referència a les seves principals característiques:
Per a la creació de presentacions Prezi s'accedeix a través d'un compte correu, creant-se una compte a prezi que et permet crear i compartir presentacions.
La pàgina web és: http://www.prezi.com/
A continuació, hi ha la presentació que he creat, on explico què és el Prezi, fent referència a les seves principals característiques:
Per a la creació de presentacions Prezi s'accedeix a través d'un compte correu, creant-se una compte a prezi que et permet crear i compartir presentacions.
La pàgina web és: http://www.prezi.com/
diumenge, 11 de novembre del 2012
Edició de vídeos
L'última classe de GTIC la vam dedicar a treballar amb el programa d'edició de vídeos Movie Maker, per treballar els conceptes i els passos més bàsics per a saber editar un vídeo. Ja que haurem d'elaborar-ne un per al treball modular de plàstica i música.
A partir d'un arxiu de vídeo, vam anar seleccionant aquelles parts que més ens interessaven, retallant-les i modificant-ne la seva durada, seguidament vam afegir el so, anul·lant el so de la pròpia gravació, fent que només s'escoltés la música afegida paral·lelament al moment de l'edició.
Movie Maker és un programa senzill i fàcil de fer servir on es pot treballar amb vídeo, imatge, so i text.
A continuació us presento el resultat:
A partir d'un arxiu de vídeo, vam anar seleccionant aquelles parts que més ens interessaven, retallant-les i modificant-ne la seva durada, seguidament vam afegir el so, anul·lant el so de la pròpia gravació, fent que només s'escoltés la música afegida paral·lelament al moment de l'edició.
Movie Maker és un programa senzill i fàcil de fer servir on es pot treballar amb vídeo, imatge, so i text.
A continuació us presento el resultat:
divendres, 9 de novembre del 2012
Llengua Oral Formal
La llengua oral formal es troba entre el canal oral i el canal escrit. És la llengua apresa a l'escola, té tant característiques de la llengua oral com característiques de llengua escrita.
Trets característics de la llengua oral formal:
-Trets contextuals (espai/temps)
àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.
àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.
àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)
-Trets textuals (text/discurs)
àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.
àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)
àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.
-Trets lingüístics (llengua)
àPaper fonamental dels trets suprasegmentals
àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.
Trets característics de la llengua oral formal:
-Trets contextuals (espai/temps)
àCaràcter no universal i aprenentatge escolar: Varia segons el grup social.
àAcústica, efímera i produïda en temps real: Va lligada a una sèrie de sons, no és fixe i és elaborada al moment.
àContext compartit, amb una comunicació relativament unidireccional: L'emissor i el receptor comparteixen espai-temps que permet una interacció (visual, emocional, etc.)
-Trets textuals (text/discurs)
àFormal i generalment monologada: És col·loquial i normalment només intervé una persona, no hi ha una interacció verbal.
àInformativa, planificada i de tema sovint especialitzat (també podem trobar puntualment espontaneïtat)
àRepetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals: La informació es repeteix de manera variada, per així el públic acabi consolidant i adquirint el coneixement o idea que volem transmetre. El missatge el completem amb llenguatge no verbal, com és la gesticulació, el volum i la velocitat de veu, la mirada, etc.
-Trets lingüístics (llengua)
àPaper fonamental dels trets suprasegmentals
àOcurrència d'elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc.
àCorrecció normativa i ús de la varietat estàndard: Convencions que regeixen una norma, i la varietat estàndard és aquella varietat més neutra.
dilluns, 5 de novembre del 2012
Comunicació audiovisual i/o digital
L'espectador d'una imatge, vídeo...escolta i entra en un procés de reelaboració de la informació que l'orador transmet. És a dir un procés de comprensió per adquirir un coneixement nou, influint directament amb els coneixements que ja tens gràcies a l'experiència. Per tant, depenent dels coneixements previs que té el receptor, aquest tindrà un concepte diferent.
En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.
Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.
Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.
A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:
En una comunicació audiovisual, el receptor haurà d'estar més receptiu, ja que la informació transmesa és més elaborada que en una situació de comunicació oral. Hi ha més influències (directes i no-directes) en una comunicació audiovisual que en una comunicació oral, com per exemple, els missatges subliminals.
Dins del món educatiu, la comunicació audiovisual hauria de ser tractada com un coneixement més per aprendre, també en el entorn familiar i des de els propis mitjans de comunicació, que són els principals emissors de contingut audiovisual.
Per tant, s'hauria d'aplicar un procés d'alfabetització audiovisual com a solució d'aquest desconeixement global de la comunicació audiovisual. Així podent introduir de manera correcte i conscient les noves tecnologies audiovisuals en l'educació. No seria un canvi fàcil i ràpid, ja que el format educatiu hauria de patir grans canvis en el material pedagògic, els docents, el pla d'estudis, etc.
A continuació us adjunto el vídeo del qual s'ha extret aquesta informació:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)